...a la recerca i més enllà.

Mediterrània
de Pep Bermejo

És la mar, mare de la cultura,
qui ha unit tots els pobles,
de les ribes daurades,
amb el pi verd i negre.

No som part de la bàrbara Europa
de les terres del fred.
Som fills del blau i del blanc,
de les terres del Sol,
de la Mediterrània.

Vull creure que el Pep Bermejo em deixarà que encapçale aquesta primera entrada amb el sabor salitre de les seues esferidores lletres. Aixi com també, de tot allò amb el que necessite creure, perquè et vull mostrar amb mi, les meravelles que d'aquest, nostre somni, la gent arriba a creure. La Mediterrania és tan a prop. Som tots, per un moment, avessats als seus cansats pits xuclant com a monstres, els que ens hem sentit mediterrans, tots aquells que ens havem arrimat, vinguerem d'on vinguerem i sense el seu menyspreu, com una gran mare "nostrum" bressolada, els que hem tingut la sort de poder viure-ho - i a més com uns malcriats- que no hem naix per més, de donar allò que ara i durant un temps, restaré al seu parer, i deixaré el meu parer.