gramola mediterranea

Simon Jeffes és un d'aquells personatges, com tants altres, que va saber beure de la essència mediterrània, on segurament remullaria les seues inquietuds més d'una vegada. Es va impregnar de la senzillesa del paratge que l'envoltava i amb ell, va orquestrar aquesta meravella de gramola meridional, ja saps.

I és així com vull començar a posar de relleu la meua teoria de la gran mamella mediterrània que acull sense esforç a tot aquell que vulga xuclar d'ella, sabent fins i tot, el que això comporta.

Simon i el seu grup, amb la sensibilitat que els caracteritza, ens mostren de la manera més senzilla i des de la seua condició de forans, la raó de ser d'aquest homenatge al blau, a la llum, al blanc allò etern, al pas cadent del moment mediterrà: nostàlgia, idilia, llum, migdia, ponent, calor, aigua, frescor i vistes impregnades de descans.

...a la recerca i més enllà.

Mediterrània
de Pep Bermejo

És la mar, mare de la cultura,
qui ha unit tots els pobles,
de les ribes daurades,
amb el pi verd i negre.

No som part de la bàrbara Europa
de les terres del fred.
Som fills del blau i del blanc,
de les terres del Sol,
de la Mediterrània.

Vull creure que el Pep Bermejo em deixarà que encapçale aquesta primera entrada amb el sabor salitre de les seues esferidores lletres. Aixi com també, de tot allò amb el que necessite creure, perquè et vull mostrar amb mi, les meravelles que d'aquest, nostre somni, la gent arriba a creure. La Mediterrania és tan a prop. Som tots, per un moment, avessats als seus cansats pits xuclant com a monstres, els que ens hem sentit mediterrans, tots aquells que ens havem arrimat, vinguerem d'on vinguerem i sense el seu menyspreu, com una gran mare "nostrum" bressolada, els que hem tingut la sort de poder viure-ho - i a més com uns malcriats- que no hem naix per més, de donar allò que ara i durant un temps, restaré al seu parer, i deixaré el meu parer.