dimecres, 25 de març del 2009

dimarts, 10 de març del 2009

oktapodi



Una curiositat: petita joia de l'escola d'imatge gobelins d'on surten un gran nombre de curtmetratges, sobre tot d'animació ací en podeu veure uns quants http://www.companiaperfecta.com/archives/78.

Oktapodi però, lliga perfectament amb les trobades mediterrànies del blog. Ni més que siga, perquè es troba ambientada en la desgastada illa de Santorini. Thíra bella com ella sola -us la recomane- però feta malbé com sempre per la ma del monstre

dilluns, 9 de març del 2009

La Mar, el Blau i el Gegant.



Mediterrània profunda solitud gegant aigües mares t'espenten cap al més enllà. Cap a la llibertat amb desmesura.

On cadències úniques i sonoritats abissals hi són l'envolcall.

Només per tu. Tu, que ens pots experimentar.En un instant únic, essencial, defragmentat.

En l'espai on m'adone de nostre lapse insignificant.

Mediterrània ara desconeguda, em minva el temps, i poc, molt poc a poc, sent l'univers ignot a sota dels meus petits peus.

Mediterrània Tota ella banyada per l'intensitat que hem buscat tants anys fa.

Es un poc d'això el que t'he transmès durant tot aquests temps, i tu, tu així meu has pagat.



Al voltant de "Le Grand Blue" hi trobaràs moltes xerrameques: l'existència real del protagonista Jaques Mayol que molt poc, o res, te a veure amb la vida que ens relata el film. La barrabassada de la versió per a l'Amèrica que es va fer de la peli. La poca repercussió que va obtindre. Que si alguns els deixa indiferent i altres no, l'actriu, etc.

Per a mi és una de les pel·lícules fetitxe d'aquesta recerca cap a la idília, no només pel Gran Blau, que queda molt ben reflexat gens menyspreat, sinó i també els magnífics exteriors a l'illa d'Amorgos a la platja Agia Anna i altres indrets del Mediterrani i com no també a la banda sonora de l'Eric Serra, essencial.