gramola mediterranea

Simon Jeffes és un d'aquells personatges, com tants altres, que va saber beure de la essència mediterrània, on segurament remullaria les seues inquietuds més d'una vegada. Es va impregnar de la senzillesa del paratge que l'envoltava i amb ell, va orquestrar aquesta meravella de gramola meridional, ja saps.

I és així com vull començar a posar de relleu la meua teoria de la gran mamella mediterrània que acull sense esforç a tot aquell que vulga xuclar d'ella, sabent fins i tot, el que això comporta.

Simon i el seu grup, amb la sensibilitat que els caracteritza, ens mostren de la manera més senzilla i des de la seua condició de forans, la raó de ser d'aquest homenatge al blau, a la llum, al blanc allò etern, al pas cadent del moment mediterrà: nostàlgia, idilia, llum, migdia, ponent, calor, aigua, frescor i vistes impregnades de descans.