Seurem.
La Mediterrània calma, esculls de matinada i flaires perpetuats en el record.
Les ones acaricien amb suavitat les voreres del benestar, una i una altra vegada, amb calma.
I la llum surant, dibuixant l'estel fugiser, reparant una altra jornada.
I a poc a poc, nus, marxem cap endins, mar enllà.
Ens eriçonen el pesons i ens escapbussem en l'infinit, mentre anem palpant-nos juganers
dijous, 4 de març del 2010
dimarts, 2 de març del 2010
literatura mediterrània I
Convertida ja en un clàssic universal,LA MEUA FAMILIA I ALTRES ANIMALS, narra les peripècies d’una família insòlita, desbaratada i molt poc convencional que decideix abandonar la grisa i plujosa Anglaterra per instal·lar-se a l’assolellada i paradisíaca illa grega de Corfú. Entre la fauna de l’illa que estudia l’autor, aleshores un jove aprenent de científic, hi trobarem els excèntrics i originals membres de la seva família, en un relat intel·ligent, ple de sentit de l’humor i d’una particular tendresa. Segons Lawrence Durrell, el cèlebre escriptor del Quartet d’Alexandria, el seu germà Gerald va enriquir la literatura universal amb un llibre veritablement còmic, una “obra mestra d’humor, alegria i poesia”, ple de mediterraneïtat. Una altre exemple de la gran mamella mediterrània. Com ja hem dit, acull a tothom i la retrata l'anglés Gerard Durrell d'una manera molt propera.
divendres, 26 de febrer del 2010
divendres, 9 d’octubre del 2009
Mediterraneo. la pel·lícula
Vas buscant i van apareguent. Així va ocorrer amb el film italià "Mediterraneo", i més quan t'assabentes que va ser guanyador d'un Òscar de l'acadèmia a la millor pel·lícula estrangera l'any '91. Hi han tants films que no s'ho mereixen i aquest és un d'ells.
No deixa de ser una pel·lícula un tant mediocre i amb el regust sentimentaloide de l'enyor, la nostàlgia i tot allò que a nosaltres tant ens agrada....però ai! amics:
La bellesa de l'illa de Kastellorizo,la immensa llum que reflecteix, l'encertada pau que transmet el seu paisatge i tot el solatge que transpira mediterrània profunda, fa que siga una altra de les nostres preferides.
La banda collona que corre a càrrec de Giancarlo Bigazzi i Aziz Il turco també és preciosa, ideal, calma.
Per cert als amics Fàbio I Maribel oriunds de la peninsula itàlica que també viuen molt la mediterraneïtat propiament dita, els agrada molt la pel·lícula Mediterraneo, però amb la seua versió original. Diuen que els personatges trets de tots els caràcters itàlics guanyen molt més. En fi, veieu-la si podeu i sinò ens la demaneu.
No deixa de ser una pel·lícula un tant mediocre i amb el regust sentimentaloide de l'enyor, la nostàlgia i tot allò que a nosaltres tant ens agrada....però ai! amics:
La bellesa de l'illa de Kastellorizo,la immensa llum que reflecteix, l'encertada pau que transmet el seu paisatge i tot el solatge que transpira mediterrània profunda, fa que siga una altra de les nostres preferides.
La banda collona que corre a càrrec de Giancarlo Bigazzi i Aziz Il turco també és preciosa, ideal, calma.
Per cert als amics Fàbio I Maribel oriunds de la peninsula itàlica que també viuen molt la mediterraneïtat propiament dita, els agrada molt la pel·lícula Mediterraneo, però amb la seua versió original. Diuen que els personatges trets de tots els caràcters itàlics guanyen molt més. En fi, veieu-la si podeu i sinò ens la demaneu.
dimecres, 8 de juliol del 2009
Aturant el pas.
Mentre, així, sentada, es va concentrar en viure,en sentir el vent salitre a la seua gola, en percebre-ho tot: l'aspror estimulant de la pedra contra els seus dits, el colp aromàtic de la murta, la tendresa dels seus cabells contra el seu coll...
( "La vella Sirena". Jose Luis Sampedro)
Nosaltres per la nostra part crec que anem a continuar, encara ens queda molt que oferir, tenim a l'abast un volum prou ample d'informació al voltant de la mediterrània.
Ens para una mica (açò és un parer)el punt d'embafor,-barrejat d'enyorança, malenconia i nostàlgia- que presenten totes les entrades que fem i farem, que fa del viatge cap a la idilia, mil vegades ja comptat,una mica "sols per a amants".
Per a tos vosaltres, aquells que estimeu: ajudeu-nos, compartim.
Aquesta preciosa sèrie que el gran Ramon Folch va conduïr des del 86 al 89 fragmentada en cinquanta capítols és una petita joia dels nostres arxius.
( "La vella Sirena". Jose Luis Sampedro)
Nosaltres per la nostra part crec que anem a continuar, encara ens queda molt que oferir, tenim a l'abast un volum prou ample d'informació al voltant de la mediterrània.
Ens para una mica (açò és un parer)el punt d'embafor,-barrejat d'enyorança, malenconia i nostàlgia- que presenten totes les entrades que fem i farem, que fa del viatge cap a la idilia, mil vegades ja comptat,una mica "sols per a amants".
Per a tos vosaltres, aquells que estimeu: ajudeu-nos, compartim.
Aquesta preciosa sèrie que el gran Ramon Folch va conduïr des del 86 al 89 fragmentada en cinquanta capítols és una petita joia dels nostres arxius.
dimecres, 25 de març del 2009
dimarts, 10 de març del 2009
oktapodi
Una curiositat: petita joia de l'escola d'imatge gobelins d'on surten un gran nombre de curtmetratges, sobre tot d'animació ací en podeu veure uns quants http://www.companiaperfecta.com/archives/78.
Oktapodi però, lliga perfectament amb les trobades mediterrànies del blog. Ni més que siga, perquè es troba ambientada en la desgastada illa de Santorini. Thíra bella com ella sola -us la recomane- però feta malbé com sempre per la ma del monstre
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
