Seurem.
La Mediterrània calma, esculls de matinada i flaires perpetuats en el record.
Les ones acaricien amb suavitat les voreres del benestar, una i una altra vegada, amb calma.
I la llum surant, dibuixant l'estel fugiser, reparant una altra jornada.
I a poc a poc, nus, marxem cap endins, mar enllà.
Ens eriçonen el pesons i ens escapbussem en l'infinit, mentre anem palpant-nos juganers
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada