dijous, 4 de març de 2010

calma

Seurem.

La Mediterrània calma, esculls de matinada i flaires perpetuats en el record.

Les ones acaricien amb suavitat les voreres del benestar, una i una altra vegada, amb calma.

I la llum surant, dibuixant l'estel fugiser, reparant una altra jornada.

I a poc a poc, nus, marxem cap endins, mar enllà.

Ens eriçonen el pesons i ens escapbussem en l'infinit, mentre anem palpant-nos juganers

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada